1.1 Divisor òptic passiu
El divisor òptic passiu és un component important de la xarxa PON. La funció del divisor òptic passiu és dividir la potència òptica d'un senyal òptic d'entrada en múltiples sortides. Normalment, el divisor aconsegueix una divisió lleugera d'1:2 a 1:32 o fins i tot 1:64. La característica del divisor òptic passiu és que no necessita font d'alimentació i té una forta adaptabilitat ambiental. Com que el canal amunt EPON és multiplexat per divisió de temps per totsONUs, cadascunONUpot enviar dades dins d'una finestra de temps especificada. Per tant, el canal amunt EPON transmet senyals de ràfega, la qual cosa requereix l'ús de dispositius òptics que admeten senyals de ràfega.ONUiOLT.
Els divisors òptics passius a les xarxes PON es divideixen generalment en dos tipus: el divisor de fusió cònic tradicional i el nou divisor de guia d'ona òptica plana emergent.
1.2 Topologia física
La xarxa EPON adopta una estructura de topologia punt a multipunt en lloc d'una estructura punt a punt, la qual cosa estalvia molt la quantitat de fibra òptica i els costos de gestió. PONOLTequip redueix el nombre de làsers requerits per l'oficina central, i elOLTés compartida per moltsONUusuaris. A més, EPON utilitza tecnologia Ethernet i trames Ethernet estàndard per portar el servei principal actual: servei IP sense cap conversió.
1.3 Sincronització de ràfegues de la capa física EPON
Per tal de reduir el cost deONU, les tecnologies clau de laEPONcapa física es concentren en elOLT, incloent: sincronització ràpida de senyals de ràfega, sincronització de xarxa, control de potència dels mòduls transceptors òptics i recepció adaptativa.
Atès que el senyal rebut pelOLTés un senyal d'explosió de cadascunONU, elOLTha de poder aconseguir la sincronització de fase en poc temps i després rebre dades. A més, com que el canal d'enllaç ascendent adopta el mode TDMA i la tecnologia de compensació del retard de transmissió de fibra òptica de 20 km realitza la sincronització de la franja horària de tota la xarxa, els paquets de dades arriben a la franja horària determinada per l'algoritme OBA. A més, per les diferents distàncies de cadascunONUdes delOLT, per al mòdul receptor delOLT, el poder de les diferents franges horàries és diferent. A les aplicacions DBA, fins i tot la potència de la mateixa franja horària és diferent, cosa que s'anomena efecte gairebé llunyà. Per tant, elOLTha de poder ajustar ràpidament els seus punts de decisió de nivell "0" i "1". Per tal de resoldre l'"efecte molt proper", s'ha proposat un esquema de control de potència, i elOLTinforma elONUdel nivell de potència de transmissió mitjançant paquets de gestió d'operació i manteniment (OAM) després de l'abast. Com que aquest esquema augmentarà el cost de la ONU i la complexitat del protocol de la capa física, i limitarà el rendiment de la transmissió de la línia alONUnivell més allunyat delOLT, no ha estat adoptat pel grup de treball EFM.